“Es tracta d’un dels forns mes antics de ciutat, ja que el llibre “La ciudad de Mallorca” de Diego Zaforteza constata una referència de 1740 d’un enterrament d’un sabater que vivia prop del Forn Fondo de Palma, fet que implica que ja existia aquell any o si no abans. L’edifici fou reformat ja l’any 1911, any en què la família Llull va adquirir el local del costat i va fer l’entrada des d’aquell carrer; també s’aprofita per donar-li un toc modernista característic de l’època”
Des de 1911. Cuarta generació.
El llibre La ciudad de Mallorca, de Diego Zaforteza, constata una referència de 1740 de l’enterrament d’un sabater que vivia prop del forn Fondo, fet que implica que la seva existència en aquell any, o inclús abans.
Quan Jaume Llull i Francisca Cañellas compraren el forn al 1911, decidiren reformar-lo amb les tendències modernistes característiques de l’època. D’aquella remodelació conservem la façana, el rètol il·lustrat amb pa d’or i el fanal de la cantonada. Actualment, Pau i Neus Llull mantenen les receptes tradicionals dels seus rebesavis, com les duquesses de pollastre.
Al pa i a les ensaïmades, únics productes del primer forn, i als quartos embetumats, que arribaren als anys 40 amb la incorporació de les geleres, hi han afegit bombons, pastissos i torrons, aquests darrers amb quinze varietats diferents de xocolata.